EINES DIGITALS
Fa 9 anys
dimarts, 15 de juny del 2010
dimecres, 2 de juny del 2010
DICTAT
Rep cada dia un plec de papers.
El tub d'assag no és net ni eixut.
El meu cunyat diu que no pot ajudar-te a fer la paret.
La virtut més gran d'en Josep és la seva tranquil·litat.
Quina lentitud a l'hora de fer el foc
dimarts, 1 de juny del 2010
ACROSTIC
AMIGOS
Amistad y alegría
Mas amigos que nunca
Instinto maternal
Gritar y abracar
Olas de rocas
dijous, 27 de maig del 2010
DICTADO DE CASTELLANO
Bloques de bronce, planchas de acero horadadas por los obuses del Gun-Club, ristras de bombas collares de balas de cañon, guirnaldas de granadas, hacían presumir que su verdadero destino más bien decorativo que mortífero.
El presidente y cuatro vocales ocupaban una plataforma erigida en uno del salón. El asiento presidencial era un robusto mortero, montado sobre una cureña primorosamente labrada.
dimecres, 26 de maig del 2010
DICTAT DE CATALÀ
La Lola i la Lali fan olles de cassoles de terrissa.
Han segellat el tracte a Sabadell.
Si estàs intranquil·la et faré una til·la.
No sé si les il·lustracións d'aquests àlbums són fetes amb olis o amb aquarel·les.
Després d'aquella pallissa, l'equip es va col·locar a darrera posició.
dimarts, 20 d’abril del 2010
DICTADO DE CASTELLANO
Panoplias de trabucos, retacos, arcabuces, carabinas y armas de fuego de toda clase y forma, antiguas y modernas, cubrían las paredes, formando pintorescas combinaciones. De un millar de revólveres dispuestos en forma de arañas, brotaban con profusión las luces de gas y, por todas partes, perfectamente distribuidos, modelos de piezas de artillería.
dijous, 15 d’abril del 2010
DICTADO DE CASTELLANO
Imposible imaginar nada más curioso que el imenso vestibulo del Gun-Club, situado en la Unión-Square, 21, ni nada más apropiado para el objeto a que se le destinaba. Cañones descomunales, montados sobre grandes morteros a guisa de pedestales, eran las columnas que sostenian la esbelta armazón de la bóveda, primorosa labor de hierro fundido.
dimecres, 7 d’abril del 2010
DICTAT DE CATALÀ
1-.Els amfibis viuen dintre i fora de l'aigua.
2-. El teu invent ha triuomfat definitivament.
3-. Bearn és un vescomtat de la Gascunya.
4-.La cigonya ha volat per damunt dels camps.
5-. Era un conte alemany per a infants.
dimecres, 24 de març del 2010
DICTAT DE CATALÀ
- Quan fa aquest temps tan calorós,s'esta més bé a l'ombra que al sol.
- L'Anna és campiona de tennis,però des de la caiguda porta el braç immobilitzat.
- Confeso que vaig sentir enveja.
- Les aranyes van fer la teranyina entre les canyes.
- L'any que ve li publicaran el llibre de contes.
dimecres, 10 de març del 2010
DICTAT DE CATALÀ
- En aquesta església la missa solemne és a les dotze.
- Va cosir la dissfressa de princesa abans de la festa.
- La ceba és una hortalissa més aviat dolça.
- Va deixar la cigarreta encesa al cendrer.
- Tenim setze tasses de terrissa
dimarts, 2 de març del 2010
DICTAT DE CATALÀ
A la plaça hi ha onze cases de pisos.
Dissabte farem arròs a la cassola amb pèsols i trossets de conill.
L'Ignasi pensa passar les vacances a França.
Aquestes panses són massa dolces.
La caça del cérvol va ésser difícil.
dilluns, 1 de març del 2010
DICTAT DE CATALÀ
El xarop que m'ha receptat el metge té gust de xiclet de maduixa.
Vam plantar xipers, geranis i un faig.
Després de l'accident de cotxe va anar coixa una temporada.
Vaig tan xop perquè l'aixeta del safareig quan raja esquitxa.
El genicòleg va dir a l'Àngels que el nen naixeria el maig
dilluns, 22 de febrer del 2010
dijous, 18 de febrer del 2010
CARNAVAL
El divendres 12 de Febrer, els nens i nenes de l’escola Rocabruna i de la llar PICABRUNA, farem una sortida de carnaval per Picamoixons a les 15:30 (2/4 4h) amb els xiquets de Vallsamba.
RUA:
Punt de trobada: parc de l’escola, Seguim: pel carrer Rosari, baixarem pel carrer Nou, pujant pel carrer Majorl’Església I FAREM UNA PETITA ATURADA. TORNAREM A GIRAR girarem al carrer de PER AGAFAR EL CARRER SANT JOSEP. CAMINAREM TOT EL CARRER MAJOR, AL FINAL BAIXAREM AL CARRER DE L’EIXAMPLE I ACABAREM AL LOCAL SOCIAL.
Ara arriba el Carnestoltes
tots sortim a passejar
ens posem una disfressa;
per saltar, cantar i ballar.
Quan arriba el Carnestoltes
tots sortim a passejar!
Els més menuts del Picabruna
són bonics com una pruna,
avui no volen fer migdiada
perquè és una festa esbojarrada.
Els peixos són petits
i també molt eixerits
i fan moltes voltes
perquè ho mana el Carnestoltes.
Els cavalls són una mica més grans
I per la festa es posen guants,
troten amb gallardia
i també amb alegria.
Nosaltres, els grans óssos
som els millors mossos.
Tot ho decidirem
i un discurs us llegirem.
El rei Carnestoltes proclama
que comenci la festa aquesta setmana.
Tothom s’ha de divertir
i a la xocolatada heu de venir.
“Per Carnaval tot s’hi val…”
Per disfresarnos
DIJOUS GRAS
El dijous gras dia 11 de Febrer de 2010 vam anar a fer una sortida a la Plana de Picamoixons.
Vam passar per la fàbrica i vam seguir per un camí de terra.Vam caminar 1k i per fi hi vam aribar.Ens vam asseure en una plaça on hi havia una bassa gelada, vam treure tots els entrepans de truita i vam començar a menjar. Quan vam acabar, vam marxar.La tornada va ser mes divertida que l' anada.
Manaments del rei carnestoltes:
DILLUNS 8: PORTAR UN MOCADOR VIROLAT AL COLL.
DIMARTS 9: PORTAR UN PENTINAT ESBOJARRAT.
DIMECRES 10: ELS LLAVIS BEN PINTATS.
dIJOUS 11: PORTAR ENTREPÀ DE TRUITA PER ESMORZAR.
dimecres, 17 de febrer del 2010
DICTAT
Aquell xicot era exerit, prò massa arrauxat.
El metge li va receptar unas injeccions.
Tenia el desig de menjar peix fregit.
En aquell jeroglífic hi havia una xeringa dibuixada.
Tinc xampany gelat al congelador.
divendres, 5 de febrer del 2010
dijous, 4 de febrer del 2010
LA SORTIDA DIGNA
El dia que vam fer aquella sortida tant digna
me'n vaig recordar i després vam anar a ballar
després a cantar i tota la vida me'n vaig recordar.
Vam quedar per esmorzar i al cap d'una estona
vam marxar, i així es va acabar.
Participació al joc literari d'en Jesús Tibau.
dimecres, 3 de febrer del 2010
DICTAT
El despatx d'en Jesús és mot lleig.
Portava la caixa forta dins del cotxe.
Em sembla que en Jeroni és boig.
Duien un bon feix de llenya per a la xemeneia.
No pot menjar xocolata perquè pteix de fetge.
dijous, 28 de gener del 2010
UN DRÔLE DE RESTAURANT
Bonjour Madame, asseyez-vous.
Voilà la carte, que voulez-vous?
Voilà la carte, que voulez-vous?
Y a du pâté.
Y a pas d'pâté.
Y a pas d'pâté!
Voilà la carte, que voulez-vous?
Ya pas d'pâte
Voilà la carte, que voulez-vous?
Y a du poulet?
Y a pas d'poulet.
Y a pas d'poulet!
Voilà la carte, que voulez-vous?
Y a pas d'poulet.
Voilà la carte, que voulez-vous?
Et y a riz?
Y a pas de riz.
Y a pas de riz!
Voilà la carte, que voulez-vous?
Y a pas riz.
Voilà la carte, que voulez-vous?
Et y a fruits?
Y a pas fruits.
Y a pas fruits!
Voilà la carte, que voulez-vous?
Y a pas de fruits.
Voilà la carte, que voulez-vous?
Y a pas d'pâté,
Y a pas d'poulet,
Y a pas de riz,
Y a pas de fruits,
Alors je m'en vais,
Au revoir Monsieur,
Ce restaurant
n'est pas sérieux.
dijous, 14 de gener del 2010
El òsso que leía ñiños de Gonzalo Moure
Estudió Ciencias Políticas en la Universidad Complutense de Madrid. Trabajó como periodista entre 1973 y 1989, fundamentalmente en radio. Dejó esta siendo director de una emisora de radio. También en prensa, prensa especializada en música popular, televisión (como guionista) y publicidad (como creativo).
Escribe desde 1989. Su primer libro publicado fue Geranium, en 1991 (Alfaguara). Actualmente disponible en Alianza Editorial, reeditado en 2005. Imparte charlas en bibliotecas, clubes de lectura, colegios e institutos e interviene en diversos congresos de Literatura Infantil y Juvenil en España y fuera de ella.
El libro es muy interesante por que se trata de mianimal preferido y por que es de aventuras.
Resumen:El libro se trata de un osezno que vivia en el bosque con su familia pero un dia llegan unos cazadoes y toda su familia se escapó y a el lo cojieron.Entonces lo pusieron en una jaula y la jaula en un barco mientras el viaje Ñum Ñum vio unos ojos y intento leerlo.Ñum Ñum los estaba leyendo y tambien con la aventura leeyó muchos ñiños más y al final de la historia dejaron a ÑumÑum en el bosque.
dimecres, 16 de desembre del 2009
DICTAT
En l'actualitat hi ha un autèntic interès per la dietètica. En aquest fet, en si molt positiu, ha desencadenat una sèrie d'informacions controvertides, amb la conseqüència que hi ha persones que creuen que és molt difícil seguir una alimentació correcta des del punt de vista nutricional.
dijous, 10 de desembre del 2009
Temps D'emocions
TEMPS D'EMOCIONS
Nadal, temps d'emocions
Imaginant un món aromàtic
una gent noble
un camp verd
una llar acollidora
un món verd
una gent acollidora
un camp aromàtic
una llar noble
Nadal, temps de desitjos
Somiant mirades de pau
olors d'esperança
cants d'alegria
rialles de sinceritat
mirades d'esperança
olors de pau
cants de sinceritat
rialles d'alegria.
Aquest és el nostre somni, imaginar un món de pau, un món d'amor.
La classe dels óssos
La classe dels óssos a fet aquest poema de nadal, fet per:Sohaib,Gerard,Iris,Luz,Gonzalo,Natalia.
dijous, 3 de desembre del 2009
dijous, 26 de novembre del 2009
dimecres, 25 de novembre del 2009
EL DRET DELS INFANTS
50 ANIVERSARI:
Declaració universal dels Drets dels Infants,
adoptada per L’assemblea General de les Nacions Unides.
20è ANIVERSARI
Convenció sobre els Drets de l’Infant
No abandonar els xiquets/es perquè es queden sece els seus drets principals.
Necessiten amor i comprensió.
Animacion / 34 from UNICEF Argentina on Vimeo.
DICTAT DE CATALÀ
Recordo que sempre compràveu tomàquets petits perquè eren més bons per fer pa amb tomàquet.
Ens va explicar una anècdota tan extraodinària que no el vàrem creure.
Voldríem que vingéssiu a la celebració del desè aniversari de la nostra publicació.
Tinc un veí melòman que es molt simpàtic.
Si sortissiu puntuals, podríem anar a Primià a última hora del matí.
dimecres, 18 de novembre del 2009
EL NOSTRE JARDÍ
El 17 de Novembre va vindre la mare de la Luz a podae el llimoner.I ens va ensenyar a podar
el llimoner.Ens va dir que cada lluna plena pujava la sàvia i quan era lluna nova, baixava a les
arrels. Com que ara és lluna nova, a profitarem per podar-lo.Vam regar el llimoner i treure les
fulles seques per tirarles al compostador, i a més a més vam adobar,
la terra.
dimarts, 17 de novembre del 2009
DICTADO
Iba yo al Puerto de las Rosas.
Di con un hombre y sus cinco esposas;
cada esposa tenía cinco sacos,
en cada saco maullaban cinco gatos,
tenía cada gato cinco gatitos.
Gatitos, gatos sacos y esposas,
¿Cuántos iban al Puerto de las Rosas?
divendres, 13 de novembre del 2009
Poema de tardor
TARDOR
La brisa de la tardor esborre les fulles,
cauen amb la ajuda del vent,
Tardor temps de vent i de plujes,
Plou, plou i tot es mou
fins que el hivern arribi
i em miri.
dimecres, 11 de novembre del 2009
dimecres, 4 de novembre del 2009
Es va menjar tot el torró de xocolata i li van donar una bufetada.
Quin avorriment! Podriem haver anat a fer una costellada en lloc de visitat tants museus.
El que li agrada més és anar a la muntanya a menjar butifarra amb mongetes.
No recordo el títol d’aquella comèdia.
El camioner va aturar-se en un hostal per dormir una estona.dimarts, 3 de novembre del 2009
DICTADO
ADIÓS,ADIÓS,DRAGÓN
Esta histotia Tierra y le ocurrióocurrió hace mucho timpo y en uno de los países más antiguos e importantes de la precimente a la persona màs importante de aquel pais, a su era aún muy pequeña y muy jugetona.Todos los días salía del oalacio y recoría la ciudad o el bosque buscando amigos.
dimecres, 28 d’octubre del 2009
DICTAT
Hem llogat dos pisos els cosins d'en Joan.
Cosia i brodava extraordinàriament.
L'elaboració d'aquest projecte ha estat molt costosa.
El molí ja fa temps que no funciona.
L'Antonieta ha fet una aportació important a la tipologia de textos orals.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
EILEEN GRAY
Eileen Gray (9 d'agost de 1878 - octubre 31, 1976) va ser una artista de la laca, dissenyadora de mobles, d'interiors i arquitecta irlandesa ben coneguda per incorporar el treball de la laca amb luxe a l'International style. Va ser una de les primeres dones reconegudes internacionalment en l'activitat del disseny industrial.
Igual que moltes dones de la seva classe social, Gray va rebre una educació formal, ia part dels períodes intermitents d'estudi en un internat en Dresden, Alemanya, va ser educada des del principi per institutrius. Va fer la seva primera visita a París el 1900, a acompanyar la seva mare a l'Exposició Universal. L'any següent, 1901, es va matricular en dibuix a la Slade School of Art de Londres, i durant les visites que realitzava al Museu Victòria i Albert va desenvolupar la seva admiració pels treballs asiàtics de la laca. Aquest període d'aprenentatge li va servir per independitzar-se de la seva família, decisió que es va veure precipitada a causa d'una sèrie de modificacions a la casa familiar de Enniscorthy el 1985, transformada en una mansió d'estil victorià, canvi que desagradar per complet a Eileen.
El 1905 torna a Londres a causa de la malaltia de la seva mare i continua els seus estudis a la mateixa Slade School of Art i no és fins el 1906 que es va establir definitivament a París, en un apartament de la rue Bonaparte (prop de l'església de Saint -Germain des Prés), que va ocupar la resta de la seva vida. Durant el mateix any començaran les relacions entre ella i el mestre de la laca japonès, Seizo Sugawara.
El 1913, va celebrar la seva primera exposició, mostrant alguns panells decoratius al Salon des Artistes Décorateurs. Però no va ser fins al 1922 quan, després de guanyar-se la reputació com la primera artista europea del segle XX a adaptar les tradicionals tècniques asiàtiques sobre l'ús de la laca en el disseny, que Gray va decidir obrir una botiga de decoració, Jean Désert, on va mostrar els seus catifes i dissenys de mobiliari.
El 1932 va començar a projectar la seva pròpia casa d'estiueig als afores de Menton, a prop de Castellar, França, que va estar acabada el 1934, i després d'això Gray va fer servir molt del seu temps al sud de França. Llogar un apartament amb vistes al port de Saint-Tropez com a refugi dels dies d'estiu i les creixents multituds de la Côte-d'Azur. Malgrat l'augment de popularitat de la ciutat, va continuar visitant la zona en nombroses ocasions, construint la seva darrera casa, Lou Pérou (1954-61), entre les vinyes de Chapelle-Ste-Anne, encara que París va seguir sent la seva principal residència.
El 31 octubre 1976 Eileen Gray mor a París als 98 anys; les seves cendres són enterrades al cementiri de Père Lachaise, París.
Alison
Alison smithson
Des d'inicis de la dècada de 1950, els per llavors joves arquitectes Alison (1928-1993) i Peter Smithson (1923-2003) van exercir un important paper d'avantguarda en l'arquitectura britànica, per l'alt contingut experimental i ètic dels seus projectes i per la seva relació amb el Team 10. Amb la construcció de l'Escola Secundària Moderna d'Hunstanton (1950-1954), els seus projectes per als concursos de la catedral de Coventry (1950-1951), del barri residencial Golden Lane (1952) i per a la Universitat de Sheffield (1953), van establir les bases per a una reflexió sobre els temes més significatius de la cultura arquitectònica moderna. La recerca d'un llenguatge apropiat per a la situació contemporània, les propostes per a una nova morfologia urbana, la reflexió sobre l'evolució dels modes de vida en relació amb l'espai interior i les connexions que estableix l'arquitectura amb el context ambiental són alguns dels temes que van explorar al llarg de tota la seva obra.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
QUÈ HEM APRÈS DELS ÓSSOS
ÓS INDEPENDÈNCIA QUÈ ÉS? CLASSES MAMÍMER ÚRSIT ALS DOS ANYS JA S’IDEPENDITZA DE TIBETÀ NEGRE PANDA BRU DE COCOTERS DE LES ULLERES DE COLLARET POLAR TAMANY KODIAK O D’ALASKA NO HIVERNA S’INVENTA CAMUFLATGES CURIOSOS TRAVESSA EL GEL SENSE TRENCAR-LO ES CAMUFLA PERQUÈ TÉ EL COLOR DE ES CAMUFLA AMB ELS COLORS DE LA TARDOR I DEL BOSC SÓN HERBÍVORS CRIES ADULTS CADUCIFOLI PERILL ALS PIRINEUS OSSA HVALA NO RELLISCA PEL GEL
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
